“No eres tú, soy yo” de perquè he decidit abstenir-me a la votació d’avui.
Resulta que estem encara dins d’una pandèmia. Amb una gestió de la mateixa per part del departament de sanitat (aquí conegut com a “/salut”) que jo veig com a molt criticable. Amb una gestió de les residències “públiques” (gestió privada però responsabilitat pública) que jo qualificaria no ja com a nefasta sinó directament com a possiblement criminal. I ens demanen si hem d’investir un govern del mateix partit. Pues en consciència i ni que sigui “només” per això, jo crec que no. Vamos no és que no, és que ni de conya.
I ja sé que això portarà conseqüències i etc etc. Però jo en consciència no puc avalar això. I sí, és un bon pacte d’investidura, o com a mínim el màxim que es pot aconseguir i etc etc. Però jo personalment no ho veig ni que ens prometessin el comunisme llibertari per demà. No me’n refio gens d’ERC en general però menys encara i molt particularment del sr. Aragonès. El senyor de la llei Aragonès, recordem. (Menys me’n refio de Junts x la Rahola, però aquest serà un altre tema quan toqui).
Quan la gestió d’un partit és nefasta, no se’l pot avalar per revalidar. Com a norma bàsica. Com a punt de partença.
Entenc que se’ns pot dir (i se’ns dirà) si al final es vota que no que “oh, US HEU CARREGAT EL PROCÉS” i la Rahola es rasgarà les vestidures i es posarà un altre cop en plan niña del exorcista i etc etc (me donen ganes de votar directament que no només per col·laborar en això). Però en fin, el procés és mort aproximadament des que el president del parlament (en minúscules) Roger Torrent (curiosament, de quin partit?) va no proposar com a candidat a la investidura a Puigdemont. I des de llavors, gesticulacions, Raholas i Cotarelos, paraules buides, “republiquem” i, mentrestant, més enllà del soroll, sempre més del mateix: un programa econòmic sempre privatitzador, sempre al servei de la Caixa, sempre al servei dels mateixos. I sense entrar a parlar dels mossos. Haurem estat nosaltres qui ens haurem carregat el Procés? sí, segur?
I no voto que no per dues raons: la primera, per respecte als companys que han negociat durament fins avui. Que no és poc.
La segona, perquè em considero ja més fora que dins de la CUP, organització a la que respecto molt, aprecio molt, però que com diuen els clàssics “no eres tú, soy yo”.
“No eres tú soy yo” en el sentit que quan penses que ara mateix no hi han les condicions per fer res de res ni amb Junts x la Rahola ni amb ERC vol dir que quin sentit té ser-hi a la CUP, més enllà del mal menor. Fa anys deia que la única raó per no ser-hi a Podemos i ser-hi a la CUP era la independència. En el post-Procés (que és on som des d’aquell moment Torrent Puigdemont) hi haurien més raons per no ser-hi a Podemos (com el no voler formar part i avalar un govern PSOE que al final no acomplirà cap de les seves promeses fonamentals). Però quina per continuar a la CUP?