Pues no, no ho teníem a tocar
Això és un comentari que he fet al facebook de Manuel Delgado, on ell deia: “Em sembla imperdonable que en nom del politiqueig covard s’hagi renunciat al que es tenia a tocar de mans -la independència- i acabi malmenat-se un episodi tan èpic i bonic com va ser l’1 d’octubre. Ara, també us ho dic, no m’en penedeixo del que vaig fer aquells dies i jo també ho tornaria a fer. I no perquè sóc independentista, ni tant sols patriota. Ho faria per la mateixa raó que ho vaig fer aleshores: perquè no tenia res més important a fer.“
El fico aquí perquè crec que reflexa una mica com veig jo el tema.
“Manuel, jo no tinc tant clar que ho tinguéssim a tocar de mans. Ningu no s’esperava la repressió que va venir. Potser els més vells o els que havíem participat a moviments socials teníem alguna sospita que no seria tot així de fàcil i en plan “de la llei a la llei” i altres tonteries que es van dir en aquell moment. Però jo crec que poca gent sospitava la somanta d’hòsties que va caure el dia 1 d’octubre i la repressió lenta però segura, iniciada per l’estat i continuada per cossos suposadament sota control de partits independentistes (com ha de ser de sonrojante el tema que me fa cosa hasta escriure-ho).
La meva teoria és diferent: no tenien (o al menys no tenien del tot) preparada la independència, era un gran farol per negociar transferències o una possible autodeterminació pactada d’aquí uns anys, es va sobrevalorar Europa i etc, es va menystenir la possibilitat d’una repressió com la que va haver-hi, a hòsties el dia 1 i a Urquinaona i etc, i posteriorment lenta, “suau” (per a la gran majoria dels 3000 represaliats no són condemnes de 20 anys, però sí que impliquen pactes amb fiscalia, multes astronòmiques) però sibilina, amb l’objectiu més que d’atemorir, de trencar i dividir i sobretot de desanimar.
Igual que ningú no s’imaginava reacció de repressió i inacció europea, ningu vàrem veure possible una via sèrbia si s’hagués tirat endavant. Ara visto lo visto, a mi tampoc m’hauria estranyat que s’hagués acabat molt pitjor de com es va acabar (que s’ha acabat). Judicatura, militars, FCSE, probablement “sm el jefe del estado”, els hi hauria encantat una sortida així. Si ara això fos un bancal i estigués tot pla perquè a l’octubre de 2017 s’hagués tirat endavant i el Reino ens hagués enviat tropes i paramilitars diversos a la manera sèrbia, pues igual ara estaríem dient, “no hauríem d’haver tirat endavant i menys amb aquesta correlacio de forces, amb aquestes condicions objectives i sense ser prous”. Que per la gent que venim de moviments socials i entorns llibertaris conceptes d’aquest calibre (correlació de forces, condicions objectives, etc) sempre ens han semblat un conyàs considerable, però joder, es que haberlos haylos i potser els hauríem d’haver tingut en compte i haver-nos comportat com a adults i no com a izquierdistas estudiantiles de clase media.
No te dono mes la xapa, però em temo que you know what I mean. Ens veiem aquest dissabte a la festa de la realitat (nom inspirador). Que per cert, el comunicat de l’11 de setembre del PCC o com es faci dir ara és bastant interessant per veure per on i com anar.”