Petits passos cap a la privacitat i la seguretat
Estic pensant com podria ser un funcionament segur a les xarxes:
0.- No hi ha funcionament absolutament segur a les xarxes. Si vols seguretat del 100 %: no et connectis. Així de simple.
1.- Ús de VPN + Tor allà on es pugui. Màxim de llocs possibles.
2.- Sistema operatiu + o – segur: PC amb gnu/linux o similar sense programari propietari. Dispositiu xifrat i amb bloqueig de pantalla.
3.- Navegador Tor o Firefox amb plugins de seguretat. ublock origin, etc.
4.- No xarxes socials. Com a rebaixa, no xarxes socials propietàries (per tant, sí mastodon i similar -fedivers-). Sobretot no fb. Ni twitter, que al final tots piquem.
5.- Correu no gmail ni comercials. Ús amb gnupg.
6.- Fluxe ordenat d’informació, no mediatitzat (algoritmes): RSS (tinytinyRSS + liferea o feedly o similar).
7.- Apps + o – segures de missatgeria, trucades, etc : Signal // Element (Matrix) // jitsi. Telegram és un mal menor, però és el mal també.
8.- Control de passwords (la majoria de les quals les faràs servir a la xarxa per connectar-te al servei XYZ). KeepassXC.
9.- Control de la informació. No cloud, sinó desar-la **ordenadament** en local. Backups xifrats offline. Fotos? en local a la teva màquina. Música? en local a la teva màquina (no spotify ni similar). Codi? en local a la teva màquina -git propi- no github ni gitlab ni clouds externs de tercers.
10.- Sobretot, més que l’eina en sí, que és en lo que sempre pensem, la informació: per a què, amb qui, com la volem conservar, però la volem conservar per sempre?
11.- En l’eventual cas que vulguis dir algo, què és més informatiu, dir-ho en un post a un blog X? sobretot si està hostatjat en algun server non-profit que vigila la privacitat? O a la xarxa social propietària -o més aviat eina de mineria de dades i de manipulació i control de la població- facebook o twitter (o instagram, per mi pitjor que facebook encara)? un post que els teus amics que et tinguin als seus feeds et podran llegir automàgicament als seus lectors de feeds RSS.
12.- Enfocament operacional de la informació (això ho deien molt els de Críptica), referint-se a perquè cazzo hem de tenir tota la vida personal al mòbil, dispositiu molt vulnerable per definició. Has de tenir al mòbil el què has de tenir -i res més-, un compromís personal entre operativitat i privacitat.
Tot això a més s’ha de pensar sempre com a **procés**. La seguretat i la privacitat com a camí permanent a anar aprenent i desenvolupant, un camí sense final, on avui, demà, o demà passat hi haurà un entrebanc o un error o etc. Poc a poc. On tal temporada no hi tindràs els mitjans per a X i hauràs de tirar de Z. Però un camí indispensable.