Archive for gener, 2020

Aviam com ho dic això.

Dimarts, gener 7th, 2020

(Reflexions d’urgència sobre la investidura de Pdro Sánchez del 7 de gener de 2020).

Per una banda, la CUP havíem de votar que no i hem votat que no. Perquè aquest no era el no a la negació del dret d’autodeterminació i de l’amnistia. Un no a la repressió i als muntatges de Grande-Marlaska i cia.

Però d’altra banda ens hauríem d’haver abstingut: Sánchez és un engany, la restauració borbònica, tot el que vulgueu i més, però a la vegada és la última barrera sòlida real contra el Trifachito.

Si has fet tota la campanya dient que “ingovernabilitat”, fent servir l’eslògan “ingovernables” i dient del dret i del revés que votaràs que no a qualsevol president mentre no es reconegui amnistia i autodeterminació i final de la repressió …pues com t’ho fas.

Més encara quan la CUP és hiper-assembleària. I donar qualsevol pas fora de lo acordat i més encara urgentment és molt impossible…

Una de les coses que em queden clares en a mi de tot aquest show d’aquests dies, independentment de tot plegat, és que la CUP hem de ser ++àgils, molt més àgils.

Ha d’haver-hi òrgans i mitjans per tal que la gent pugui decidir ràpidament canviar el sentit d’una decisió com aquesta en un moment donat. No pot ser que VOX muntin un cop d’estat i nosaltres estiguem en plan “ai no te puc dir res o no de si ens afegim a la resistència, perquè encara no hem pogut convocar l’assemblea per decidir-ho”.

Faig conya, evidentment, però oi que m’enteneu?

D’altra banda, jo crec que malauradament el govern progressista tindrà poc
recorregut.

I per cert, m’encantaria equivocar-me. M’encantaria que realment les polítiques del PSOE-UP fossin radicalment innovadores, propossessin canvis radicals en el mercat del lloguer, el mercat de treball, serveis socials, etc.

Que Pdro tot i no negociar en àmbits com l’autodeterminació negociés coses tipus l’amnistia. I per tant hi hagués partit.

M’encantaria que la CUP haguéssim d’anar a demanar perdó de genolls de no haver fet president Sánchez de lo bé que ho ha fet. Ho dic en serio, no és ironia.

Però em temo que no serà així. Ni de lluny. I per tant…

Posted in General | Comments Closed

“Calor. Cómo parar el calentamiento global”

Dissabte, gener 4th, 2020

“Calor. Cómo parar el calentamiento global” George Monbiot RBA Libros, Barcelona 2008.

Es tracta d’un llibre antic de fa ja 12 anys, però que pot ser una primera aproximació al tema de l’escalfament global. L’autor, George Monbiot, és un columnista ambiental habitual del diari britànic The Guardian.

Comença el llibre amb el ja habitual repàs de les causes de l’escalfament global i de les seves terribles i catastròfiques conseqüències. No només pel clima i pel medi ambient sinó pel conjunt de la població: inundacions, fam, ciutats inhabitables, migracions massives per culpa de l’escalfament global…

Però hi han dos aspectes que fan aquest llibre diferent respecte a la resta de llibres sobre el tema.

El primer és que identifica als responsables de la indústria de la negació de l’escalfament global, procés finançat, generosament, per les grans corporacions petrolieres i en particular per Exxon.

El segon aspecte, i la part més important del llibre, és el repàs de com assolir una reducció del 90% de les emissions de CO2 al Regne Unit, sector a sector, i dintre de cada sector, analitzant les diferents alternatives possibles i fent-ho de tal manera que afecti al conjunt de la població de la menor manera possible. Hi han sectors bastant irreformables (el de l’aviació). Hi han criteris polèmics que pren l’autor (com la seva defensa al menys temporal de l’energia nuclear)…

Però l’autor sí que demostra que una transformació tal és factible, amb voluntat i decisió polítiques, abocant recursos, assolint una transformació econòmica profunda i prenent decisions. No com fins ara, que s’opta des del poder simplement via el voluntarisme i la mala consciència individual. Una aproximació molt insuficient per solucionar el problema.

Posted in ressenyes, Revista Catalunya | Comments Closed

« Older Entries