Aviam com ho dic això.
(Reflexions d’urgència sobre la investidura de Pdro Sánchez del 7 de gener de 2020).
Per una banda, la CUP havíem de votar que no i hem votat que no. Perquè aquest no era el no a la negació del dret d’autodeterminació i de l’amnistia. Un no a la repressió i als muntatges de Grande-Marlaska i cia.
Però d’altra banda ens hauríem d’haver abstingut: Sánchez és un engany, la restauració borbònica, tot el que vulgueu i més, però a la vegada és la última barrera sòlida real contra el Trifachito.
Si has fet tota la campanya dient que “ingovernabilitat”, fent servir l’eslògan “ingovernables” i dient del dret i del revés que votaràs que no a qualsevol president mentre no es reconegui amnistia i autodeterminació i final de la repressió …pues com t’ho fas.
Més encara quan la CUP és hiper-assembleària. I donar qualsevol pas fora de lo acordat i més encara urgentment és molt impossible…
Una de les coses que em queden clares en a mi de tot aquest show d’aquests dies, independentment de tot plegat, és que la CUP hem de ser ++àgils, molt més àgils.
Ha d’haver-hi òrgans i mitjans per tal que la gent pugui decidir ràpidament canviar el sentit d’una decisió com aquesta en un moment donat. No pot ser que VOX muntin un cop d’estat i nosaltres estiguem en plan “ai no te puc dir res o no de si ens afegim a la resistència, perquè encara no hem pogut convocar l’assemblea per decidir-ho”.
Faig conya, evidentment, però oi que m’enteneu?
D’altra banda, jo crec que malauradament el govern progressista tindrà poc
recorregut.
I per cert, m’encantaria equivocar-me. M’encantaria que realment les polítiques del PSOE-UP fossin radicalment innovadores, propossessin canvis radicals en el mercat del lloguer, el mercat de treball, serveis socials, etc.
Que Pdro tot i no negociar en àmbits com l’autodeterminació negociés coses tipus l’amnistia. I per tant hi hagués partit.
M’encantaria que la CUP haguéssim d’anar a demanar perdó de genolls de no haver fet president Sánchez de lo bé que ho ha fet. Ho dic en serio, no és ironia.
Però em temo que no serà així. Ni de lluny. I per tant…
This entry was posted on Dimarts, gener 7th, 2020 at 15:15 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
Both comments and pings are currently closed.