Silenci

Per Redacció Catalunya.

El passat dia 26 de novembre es va convocar una vaga general a la Índia, convocada pels 10 sindicats principals -menys el vinculat al partit del govern- i que va comptar amb el suport del Partit del Congrés (el dels Gandhi, d’orientació socialdemòcrata), del CPIM (el partit comunista que governa a Kerala), i d’altres partits d’esquerres. Els sindicats convocants estimen que fins a 250 milions de persones hi haurien participat. Es podria qualificar com la vaga més gran mai convocada.

Segons un comunicat del CPIM, a més, hi hauria hagut una “participació massiva” de treballadors que no haurien rebut convocatòria prèvia de vaga: treballadors del sector informal, estudiants, dones, camperols, venedors ambulants, i etc. Fins a una quarta part de les persones en edat laboral de la Índia, el segon país més poblat del món, hi haurien participat.

Les organitzacions convocants van presentar un seguit de demandes que es poden resumir en:

. Una transferència directa de 7500 rúpies (~ 83 €) a totes les famílies que guanyin menys del llindar mínim de renda.

. Augmentar a 10 kg de cereals gratuïts per persona i mes per a totes les persones necessitades.

. Ampliació de la Llei Nacional de Garantia d’Ocupació Rural Mahatma Gandhi, que vindria a ser una mena de PER, dels 100 dies actuals a 200 dies de treball en zones rurals, amb millors salaris, i estendre’l a zones urbanes.

. Retirada de tots els canvis en la nova legislació laboral implantada pel govern contra els treballadors i d’igual manera la retirada de les noves lleis contra els agricultors. Es denuncia que aquesta reforma laboral facilita als empresaris l’incompliment de les proteccions socials existents, no assigna responsabilitats en seguretat laboral i salut, faria augmentar les hores de treball, i restringiria els drets sindicals i de vaga.

. Aturar la privatització de les empreses del sector públic, incloses les del sector financer, ferrocarrils, ports, de la sanitat, etc.

. Retirada de la jubilació prematura forçosa de treballadors públics.

. Restabliment de l’anterior sistema de pensions: proporcionar una pensió per a tothom.

Estaríem parlant doncs d’unes reivindicacions per garantir la supervivència de la població davant d’una crisi econòmica enorme causada per la pandèmia del covid-19, amb un augment molt important de l’atur. Tot i que el govern indi ja venia realitzant una ofensiva contra els drets laborals i socials des d’abans de la pandèmia. De fet no és la primera vaga general que s’ha convocat contra aquest govern. Ja n’hi han hagut d’anteriors, la del gener de 2020 o la del gener de 2019, també per motius similars.

Però la novetat és la reforma del mercat agrícola: les noves lleis són particularment negatives perquè liberalitzen els preus. Els agricultors es queixen que això permetrà a les grans companyies monopolistes imposar els preus que vulguin, en un país on el sector primari encara és molt important i on la majoria de les explotacions són de caire familiar. De fet els agricultors han continuat les protestes des de la vaga del passat dia 26, fins i tot amb una nova vaga del sector agrari el passat dia 8 de desembre.

L’actual primer ministre, Narendra Modi, es podria qualificar d’ultraconservador hindú: líder del partit conservador nacionalista hindú (Bharatiya Janata Party), membre de l’organització ultradretana nacionalista hindú Rastriya Swayamsevak Sangh, que ha estat acusada, junt amb el BJP, d’atiar la violència contra les minories musulmana ara i contra la cristiana al seu moment. Modi havia estat anteriorment primer ministre de l’estat de Gujarat, i allà ja va mostrar el seu tarannà ultranacionalista hindú contra les minories i neoliberal en lo econòmic contra les classes populars. S’ha de recordar i denunciar el sectarisme del govern del BJP contra la minoria musulmana índia, amb els progroms de Nova Delhi (50 morts) a finals de febrer d’aquest any, les lleis discriminatòries contra la població no hindú, la retirada de l’autonomia de Catxemira, i la repressió ferotge que pateixen els seus habitants.

La novetat de la vaga actual és que les mobilitzacions laborals han coincidit amb les mobilitzacions dels treballadors del sector primari. La vaga va ser seguida d’una marxa d’agricultors cap a la capital Nova Delhi des de diversos estats. El govern va mirar de bloquejar carreteres i accesos per evitar que les marxes hi arribessin, però malgrat la repressió els agricultors hi van arribar el dia 30 de novembre. Centenars de miles d’agricultors participaren d’aquests bloquejos. Les mobilitzacions camperoles han continuat durant tot el mes de desembre, i mentre escrivim aquest article (dia 21) les organitzacions pageses presionen al govern amb més mobilitzacions i un dejú de protesta de 24 hores, mentre el govern continua defensant les noves lleis agràries. Algunes fonts diuen que durant les darreres setmanes haurien mort més de 30 manifestants degut a les baixes temperatures.

Davant la vaga general més massiva i més seguida que s’ha convocat mai enlloc, no han sortit gaires notícies. I el silenci mediàtic ha estat particularment eixordador en el cas català, on ens hem d’empassar per la tele, ràdio i diaris totes i cadascuna de les decisions, trobades i “recomanacions” del Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, “Brusel·les”, etc, però no se’ns pot informar (no deu ser prou important) de la vaga més important que hi ha hagut mai. Se’ls hi veu el llautó i molt.

Durant els darrers anys, periòdicament, es tracta el tema “posmos” vs true left, sent una cosa i l’altra pretesament antagòniques. En el fons seria un debat entre la defensa de reivindicacions post-materialistes (reivindicació de drets de minories, diversitats sexuals, etc) versus reivindicacions  pretesament materials (habitatge, sanitat, treball, etc). Tant de bo el debat fos aquest, perquè el debat real seria més aviat els d’uns que acusen als que reivindiquen valors materialistes de poc més que racistes, fatxes, etc. mentre que aquests acusarien als primers de poc més que de ser una trampa (“la trampa de la diversidad”) a joc del sistema imperant.

És un debat fals i estèril, com la major part dels debats que es realitzen principalment via xarxes socials. Un debat a més, que llegit després del veritable cigne negre que ha estat la pandèmia, perd gairebé completament el seu valor. En realitat els que defensarien valors materialistes al final han fet de la seva puresa ideològica i de la seva crítica als primers (“posmos”) una altra identitat ideològica en el supermercat de les identitats ideològiques que tant hauria agradat a Debord et al.

En realitat, la true left, en tant que left, el què vol és guanyar. I com a tal, quan vols guanyar, vols afegir al teu projecte tot el què es pugui afegir. Perquè el què vols és guanyar. I als setanta això significava afegir cristians de base, sectors feministes, etc i ara això vol dir afegir totes les diversitats possibles. Per tant és un debat fals. Un entreteniment de nens que no surten ni volen sortir del seu ghetto ideològic. El problema és que ells juguen a la puresa sobre la derrota dels altres.

Sobre què és la true left, ja en parlarem més endavant. Del caràcter de cigne negre de la pandèmia i de com ho canvia tot, espero que també. I sobretot en parlarem, suposo, del què vol dir guanyar i dels Guanyem.