…que vindria a ser un 12,59% dels vots. Això són els vots d’esquerres (CUP+Guanyem, Comuns) que hi han hagut en les eleccions d’ahir. Amb la que està caiguent a nivell de salut, a nivell de pandèmia, a nivell d’habitatge, a nivell de feina, a nivell d’educació, a nivell de formació professional, m’atreviria a a dir que a tots els nivells, només aquests vots. Doncs si l’esquerra té un 12,59% dels vots, que podem arrodonir a 13%, la dreta té un 87,41% dels vots, que podem arrodonir a 87%. Catalunya és, impepinablement, un país de dretes, per molt que algun s’hi entestin a repetir mantres autocomplaents de que som d’esquerres i etc etc. Sí. Sobretot.
Gairebé al marge, però no, no considero ni PSC ni ERC com a partits d’esquerres. El PSC actual no té res a veure amb el PSC del 1977, precisament, presenta a Ramon Espadaler i cia (que no són ni mai han estat precisament d’esquerres). Presentaven com a candidata com a consellera de sanitat a una tal Olga Pané, desconegudíssima pel gran públic, però una de les artífexs de l’eufemisme què al país de dretes conegut com a Catalunya li diuen “col·laboració público privada” i que en realitat vol dir privatització de la sanitat. ERC tampoc la considero d’esquerres: la política econòmica de don Pere Aragonès, de caire completament ortodox, incapaç de pujar el sostre de dèficit ni en plena pandèmia, malgrat el permís explícit del govern central que vol dir Brussel·les. Que és d’on penja tot, els quartos, lo que no son cuentas son cuentos. No pots fer polítiques d’esquerres (ensenyament, formació professional, sanitat, etc) sense recursos. Per no parlar de l’infame greenwashing de què crearem una conselleria de nosequé quan resulta que després continues donant suport a jocs d’hivern i llarguíssim etc.
En fin, sí, considero els Comuns com a esquerres, malgrat les infinites distàncies ideològiques, malgrat considerar que ICV és de lo pitjor que li ha passat en aquest país, sense entrar ja en el debat independentista / autodeterminista : des de l’inefable transformisme polític passant de l’eurocomunisme a un pressumpte ecologisme aigualit robant nom i logo dels seus antics aliats Els Verds-CEC, fins a la seva eterna pretensió de ser ells la “true left”, única, veritable i verdadera. Ja als anys 80, sent jo un crio em vaig topar amb un senyor del PSUC que discutint amb un noi del PCC li va etzibar “nosaltres som l’esquerra”, ignorant tot el què tenien a la seva esquerra que des de llavors i fins ara, sempre ha estat molt. En Joan Boada i les seves hòsties quan el pla Bolonya. En fin, una concepció de dretes i esquerres cenyida únicament a l’àmbit institucional quan hasta el més tonto dels anarcos radicals sabia i sap que en aquest país l’esquerra pre, durante i post 15M estava més aviat al carrer i a una miríada de col·lectius, organitzacions, cooperatives, i el qùe en Palos li deia la sopa de lletres. ICV també com l’ETT dels progres guays (“la gent bonica”) de l’àrea metropolitana de BCN a l’àmbit de l’administració local. I sense entrar tampoc en l’àmbit sindical perquè si entro (Coscubiela, etc) millor que no ho faci. I malgrat tot, sí, són d’esquerres: defensen la intervenció pública en l’eonomia, defensen l’habitatge públic, sanitat pública, educació públiques, pensions suficients i públiques. Algun dia ens haurem d’entrendre amb ells, malgrat tot lo que he dit en aquest paràgraf, i penseu que em quedo molt i molt curt.
Però la CUP no som tampoc perfectes, gens. A banda de sensacions personals, com una certa llum de gas que se’m fa en ami i em temo no ser l’únic, malgrat tenir el carnet a la butxaca, -suposo que per no ser i no venir de la “true esquerra indy”, i el problema està en que no em sembla que sigui només un tema de la meva anècdota personal, sinó pel que parlo amb la gent una sensació generalitzada de superioritat moral-, hi ha el sempitern problema de si son l’esquerra que és independentista, o simplement l’esquerra del procés. En el primer cas es pot no investir perfectament un govern ERC/enèssima reencarnació de CiU. En el segon, simplement no. Guanyem era una oportunitat de trencar amb la segona possibilitat, afegint gent que si bé no és perfecta, sí que eren netament d’esquerres i favorables al dret d’autodeterminació (PCC, anticapis). De moment això ha estat trencat mentre s’enlairava, però ja veurem. Tema a seguir i a investigar, sobretot si és que vull mantenir el carnet encara.
El problema també ve de si es considera el Procés viu o mort. Jo el considero mort, perquè ha donat sobrades proves de mortalitat al menys governativa durant aquesta passada legislatura. I en aquest sentit crec que no s’hauria d’investir cap govern d’ERC/Junts. Però és que, a més, arresulta que hi ha hagut una pandèmia on la gestió d’ERC i Junts ha estat nefastísima (i el sr. Illa no s’ha quedat enrere). Només per la gestió de la pandèmia crec que no se’ls hauria d’investir, sense entrar ja en debats procesistes. No és pas un tema menor, estem parlant de milers de catalans morts, molts d’ells a la presó inenarrable que s’havien tornat les residències. Jo, en consciència, si me donen a triar, no puc elegir investir un govern d’aquesta gent. I que siga el que deu vulgui.