Silenci

“Calor. Cómo parar el calentamiento global” George Monbiot RBA Libros, Barcelona 2008.

Es tracta d’un llibre antic de fa ja 12 anys, però que pot ser una primera aproximació al tema de l’escalfament global. L’autor, George Monbiot, és un columnista ambiental habitual del diari britànic The Guardian.

Comença el llibre amb el ja habitual repàs de les causes de l’escalfament global i de les seves terribles i catastròfiques conseqüències. No només pel clima i pel medi ambient sinó pel conjunt de la població: inundacions, fam, ciutats inhabitables, migracions massives per culpa de l’escalfament global…

Però hi han dos aspectes que fan aquest llibre diferent respecte a la resta de llibres sobre el tema.

El primer és que identifica als responsables de la indústria de la negació de l’escalfament global, procés finançat, generosament, per les grans corporacions petrolieres i en particular per Exxon.

El segon aspecte, i la part més important del llibre, és el repàs de com assolir una reducció del 90% de les emissions de CO2 al Regne Unit, sector a sector, i dintre de cada sector, analitzant les diferents alternatives possibles i fent-ho de tal manera que afecti al conjunt de la població de la menor manera possible. Hi han sectors bastant irreformables (el de l’aviació). Hi han criteris polèmics que pren l’autor (com la seva defensa al menys temporal de l’energia nuclear)…

Però l’autor sí que demostra que una transformació tal és factible, amb voluntat i decisió polítiques, abocant recursos, assolint una transformació econòmica profunda i prenent decisions. No com fins ara, que s’opta des del poder simplement via el voluntarisme i la mala consciència individual. Una aproximació molt insuficient per solucionar el problema.

Internet no és la resposta. Andrew Keen. Editorial Catedral, Barcelona 2016.

El llibre, no polititzat, d’un autor no polititzat, llença andanades polítiques de gran calibre. Internet com a eina de despossessió neofeudal que està arrasant milions de llocs de treball en benefici d’un nombre molt limitat de megacorporacions. Instagram amb 14 treballadors vs Kodak, que al tancar va deixar al carrer 43.000 treballadors a tot el món, sindicats, amb drets i que amb el seu tancament va enfonsar completament la ciutat mitjana on estava situada (Rochester).

Internet com a malson, miratge que alguns ens vam creure en mala hora. L’exemple Instagram / Kodak en tots els àmbits. Internet com a destructora de llocs de treball (caiguda d’un 45% del número de músics professionals i d’un 33% dels periodistes professionals en els últims anys als USA). L’economia desregulada d’Internet com a paradigma de la destrucció de qualsevol clàusula de negociació col.lectiva o legislació comunitària, ja sigui entre llogaters i propietaris (AirBnB) o entre treballadors i empreses (Uber, Glovo, Cabify, etc). L’experiment utòpic idealista que esdevé instrument terrible de control social, censura, desregulació i explotació.

El llibre és molt més luddita i fa una crítica molt més dura i profunda que les habituals a autors i llibres polititzats, generalment molt més moderats en les seves crítiques a la xarxa Internet. Potser precissament la crítica és tant dura per venir d’un autor no polititzat -i potser per això mateix també és de lectura àgil…-.